Cercar

domingo, 16 de octubre de 2022

Seamus Heany, Digging (Cavant)

 

Seamus Heany (Premi Nobel 1995)
Cavant (Digging)
 
Descansa entre índice y pulgar la gruesa
estilográfica; ceñida igual que un arma.
 
Bajo la ventana, un nítido chirrido
al hundirse la pala en la grava del suelo:
mi padre cava. Le observo desde arriba
 
hasta que entre los arriates la esforzada grupa
baja, se yergue a veinte años de distancia
inclinándose rítmicamente por los surcos
de patatas en los que cavaba.
 
La burda bota apoyada en el canto hacía
palanca con el mango apoyado en la corva.
Arrancaba de raíz los tallos altos, hundía bien el filo
para desparramar las patatas nuevas que recogíamos
y cuya fría dureza nos gustaba sentir entre las manos.
 
Por Dios, sí que sabía mi viejo manejar una pala.
Tan bien como su viejo.
 
Mi abuelo cortaba más turba en un día
que ningún otro en el tremedal de Toner.
Una vez le llevé una botella de leche
tapada torpemente con papel. Se incorporó
 
para beber, después volvió a ponerse
a cortar y sajar con esmero, arrojando terrones
por encima del hombro, buscando más y más
abajo la turba buena. Cavando.
 
Me vienen a la cabeza el frío olor del moho
de las patatas, el chapoteo y los golpes de la turba
empapada, los secos tajos de un filo cercenando raíces frescas.
Pero no tengo pala con la que seguir a hombres como ellos.
 
Descansa entre índice y pulgar la gruesa
estilográfica.
Cavaré con ella.
 
 
DIGGING
DIGGING
Between my finger and my thumb
The squat pen rests; snug as a gun.

Under my window, a clean rasping sound
When the spade sinks into gravelly ground:
My father, digging. I look down

Till his straining rump among the flowerbeds
Bends low, comes up twenty years away
Stooping in rhythm through potato drills
Where he was digging.

The coarse boot nestled on the lug, the shaft
Against the inside knee was levered firmly.
He rooted out tall tops, buried the bright edge deep
To scatter new potatoes that we picked
Loving their cool hardness in our hands.

By God, the old man could handle a spade.
Just like his old man.

My grandfather cut more turf in a day
Than any other man on Toner’s bog.
Once I carried him milk in a bottle
Corked sloppily with paper. He straightened up

To drink it, then fell to right away
Nicking and slicing neatly, heaving sods
Over his shoulder, going down and down
For the good turf. Digging.

The cold smell of potato mould, the squelch and slap
Of soggy peat, the curt cuts of an edge
Through living roots awaken in my head.
But I’ve no spade to follow men like them.

Between my finger and my thumb
The squat pen rests.
I’ll dig with it.

Tomas Tranströmer, Tempesta

 

Tomas Transtömer (Premi Nobel 2011)
Tempesta
De sobta el caminant topa amb el vell roure: un enorme
cèrvol arrelat amb banyes de fusta dura i caduca, amples
com l'horitzó, que guarden i vigilen els murs de pedra verda de la mar.
 
Una tempesta que ve de nord. És temps de serves.
Despert en la nit, ell escolta -lluny, molt amunt per sobre el banyut arbre-
les estrelles, estampades als seus llocs.
 
Storm
Suddenly the walker comes upon the ancient oak: a huge
rooted elk whose hardwood antlers, wide
as this horizon, guard the stone-green walls of the sea.
 
A storm from the north. It is the time of rowanberries.
Awake in the night he hears – far above the horned tree –
the stars, stamping in their stalls.

viernes, 14 de octubre de 2022

Citant Jean-Luc Godard

 

A vegades cal ser agosarat, sense més...

"Qui salta al buit no li deu cap explicació als qui s'aturen a mirar".

"El que salta al vacío no le debe ninguna explicación a los que se paran a ver".

"He who jumps into the void owes no explanation to those who stand and watch".

Jean Luc Godard

lunes, 26 de septiembre de 2022

Ocell i Valéry

 "Si un pájaro supiera explicar lo que canta, por qué lo canta y cómo lo canta, dejaría de cantar".
Tel quel, Paul Valery

Si un oiseau savait dire précisément ce qu’il chante, pourquoi il le chante, en quoi, en lui, chante, il ne chanterait pas. Personne ne sait ce qu’il ressent lui-même de son propre chant. Il s’y donne avec tout son sérieux » (p. 27) ; « La nourriture de l’esprit Paul Valéryest ce à quoi il n’a jamais pensé. Il la cherche sans le savoir ; il la trouve sans le vouloir.»

https://racodelaparaula.cat/2020/10/28/tel-quel-paul-valery-fr/?noamp=mobile#axzz7g1Zaqdl9

Llegeix-ne més: https://racodelaparaula.cat/2020/10/28/tel-quel-paul-valery-fr/#ixzz7g1ZxEn8b

lunes, 19 de septiembre de 2022

Cezanne

Il n'y a pas de peinture claire ou de peinture sombre, mais simplement des relations de tons.

sábado, 11 de junio de 2022

Cites de Jung

https://www.catorze.cat/biblioteca/jung-ets-fas-2-34278/ 

La vida no viscuda és una malaltia de la qual podem morir.

No retinguis qui s’allunya de tu, perquè no arribarà qui desitja apropar-se.

Tot allò que ens molesta dels altres pot dur-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos.

Si ets una persona amb talent, no vol dir que ja hagis rebut alguna cosa. Vol dir que pots donar alguna cosa.

Qui mira a fora somia. Qui mira a dins, desperta.

Fins que no facis conscient el teu inconscient, dirigirà la teva vida i l’anomenaràs destí.

El que és més aterridor és acceptar-se un mateix del tot.

La sabata que queda ajustada en un home és la mateixa que estreny un altre home.

No hi ha recepta per a la vida que funcioni en tots els casos.