Cada vegada que el Lagavulin toca el vidre, s'esberla una escletxa mínima en el temps.
D’allà en surt música difusa, fragments de converses nocturnes i la teva veu citant Kafka com si l’absurd fos una llengua pròpia que només tu i jo sabíem parlar.
T’imagino ara, entre línies de codi i estructures digitals, ensenyant disseny web com qui escriu partitures amb HTML i silencis. I jo, amb el got a la mà, torno a aquells instants en què les paraules, el whisky i l’amistat ho omplien tot.
Brindo per tu, vell filòleg digital.
sábado, 26 de julio de 2025
Saul i Lagavulin
jueves, 10 de julio de 2025
miércoles, 9 de julio de 2025
sábado, 21 de junio de 2025
viernes, 30 de mayo de 2025
jueves, 15 de mayo de 2025
Tan sols una memòria - Joan Vinyoli
TAN SOLS UNA MEMÒRIA
Què som? Tan sols una memòria
d’allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable.
I sempre caminem en l’insegur,
fins quan l’amor ens dicta pensaments
d’eternitat i passa d’una boca
a l’altra en besos l’ànima exaltada.
Llavors mateix, la festa de la vida
com nau il·luminada es va allunyant,
plena de músiques que ja no són
per a nosaltres,
i la badia s’enfosqueix on, tristos,
alcem adéus, com un infant que mira
l’estel perdut en el suburbi gris.
És aleshores que entre foscos núvols,
plens de presagi, vora el vell domàs
crepuscular, on ja comença un vent
de desesper, amb crit inacabable,
com de biaix, misteriosament,
fulgura el sol de la melancolia.
Una cançó de l’ànima, llavors,
puja innocent i sembra, pietosa,
d’estels benignes la profunda nit
del terrenal misteri sense fons.
I màgiques figures i sentits
es van entreteixint davant dels ulls,
i cauen, ja fets música, en el cor,
que així coneix i estima el seu misteri.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)