Illes del diàleg

 https://www.lactual.cat/actualitat/escoltar-en-els-versos_24703_102.html

 https://critsescrits.blogspot.com/2015?m=1

 https://critsescrits.blogspot.com/2015/03/dos-textos-inedits-de-daniel-baldris.html

 

Tan sols una memòria - Joan Vinyoli

TAN SOLS UNA MEMÒRIA

Què som? Tan sols una memòria
d’allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable.
I sempre caminem en l’insegur,
fins quan l’amor ens dicta pensaments
d’eternitat i passa d’una boca
a l’altra en besos l’ànima exaltada.

Llavors mateix, la festa de la vida
com nau il·luminada es va allunyant,
plena de músiques que ja no són
per a nosaltres,
i la badia s’enfosqueix on, tristos,
alcem adéus, com un infant que mira
l’estel perdut en el suburbi gris.

És aleshores que entre foscos núvols,
plens de presagi, vora el vell domàs
crepuscular, on ja comença un vent
de desesper, amb crit inacabable,
com de biaix, misteriosament,
fulgura el sol de la melancolia.

Una cançó de l’ànima, llavors,
puja innocent i sembra, pietosa,
d’estels benignes la profunda nit
del terrenal misteri sense fons.

I màgiques figures i sentits
es van entreteixint davant dels ulls,
i cauen, ja fets música, en el cor,
que així coneix i estima el seu misteri.

Grafitis Túnel Rovira

 

Puzzle

 

 

 

 

 

 

 

Hannah-Barbera

 

És quan dormo que hi veig clar - J.V. Foix

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel 

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

 
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

 
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
—O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

Aniversari