Vaig conèixer l'Albert a 1r curs de la carrera, a la UB, ell a Filologia Catalana, jo a Hispàniques (botifler...). Ens unien certes coses (el Barça, el Subbuteo, el "Sherlock" de Jeremy Brett...). Vam al·lucinar amb certes lectures, ell amb Joyce (l'Ulisses de Joaquim Mallafrè), jo amb Faulkner ("Ma mare és un peix!"...).
En aquella època, l'Albert era contista: li encantava el relat curt, i hi reeixia, sens dubte. Quan ens vam perdre la pista, ja començava a escriure alguns poemes.
Amb els anys, l'Albert ha guanyat premis literaris en poesia catalana (com el Sant Cugat) i ha publicat diferents reculls de poesia ("La caça de l’home", Edicions
62, Premi Gabriel Ferrater 2009; "Les execucions", edit. Lumen;
"Decaure", edit. Lumen, i "Què ha estat això", Pagès Editors, Premi
Recull 2002).
Pel que fa a mi, com a lector de poesia i antic amic de l'Albert, m'omple de joia veure que el seu camí ha estat fecund, i que la seva veu s'obre pas en un camí tan eixut i exigent com és sempre el de la poesia, i encara més actualment. Mai com ara han estat tan necessaris els poetes amb la seva veritat.
Gràcies per la teva veu, Albert.
Des d'aquí, el meu humil petit homenatge.
Albert Balasch recitant
revista de letras: Albert Balasch
No hay comentarios:
Publicar un comentario