SEUIL
Quand s’ébranla le barrage de l’homme, aspiré par la faille géante de
l’abandon du divin, des mots dans le lointain, des mots qui ne voulaient pas se
perdre, tentèrent de résister à l’exorbitante poussée. Là se décida la dynastie de
leur sens.
J’ai couru jusqu’à l’issue de cette nuit diluvienne. Planté dans le flageolant
petit jour, ma ceinture pleine de saisons, je vous attends, ô mes amis qui allez
venir. Déjà je vous devine derrière la noirceur de l’horizon. Mon âtre ne tarit
pas de vœux pour vos maisons. Et mon bâton de cyprès rit de tout son cœur pour vous.
Cercar
Mostrando entradas con la etiqueta pensament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pensament. Mostrar todas las entradas
sábado, 4 de febrero de 2023
Seuil. René Char
UMBRAL
Cuando el dique del hombre se estremeció, succionado por la gigantesca
falla del abandono de lo divino, palabras a lo lejos, palabras que no
querían perderse, intentaron resistir el embate desorbitado. Allí se
decidió la dinastía de su sentido.
Corrí hasta el final de esta noche
diluviana. Plantado en el alba temblorosa, mi cinturón lleno de
estaciones, os espero, oh amigos míos que estáis por llegar. Ya te
adivino tras la oscuridad del horizonte. Mi hogar está lleno de deseos
para vuestras casas. Y mi palo de ciprés ríe con todo su corazón
L'hora de l'alba. Tomàs Garcés
L'hora de l'alba
Donem-nos la mà,
és l'hora de l'alba.
Donem-nos la mà
que l'ombra se'n va.
és l'hora de l'alba.
Donem-nos la mà
que l'ombra se'n va.
Desperta, rosada,
la pau del jardí.
Amb l'última estrella
clareja el camí.
La porta és oberta
i el cor se n'hi va.
És l'hora de l'alba,
donem-nos la mà.
la pau del jardí.
Amb l'última estrella
clareja el camí.
La porta és oberta
i el cor se n'hi va.
És l'hora de l'alba,
donem-nos la mà.
Deixàrem la prada,
passàrem el riu.
En tendres cabanes
fumeja el caliu.
Ens crida la vida
muntanyes enllà.
És l'hora de l'alba
donem-nos la mà.
passàrem el riu.
En tendres cabanes
fumeja el caliu.
Ens crida la vida
muntanyes enllà.
És l'hora de l'alba
donem-nos la mà.
Pardals i cardines
aixequen el vol.
Les vinyes més altes
verdegen al sol.
Si mires enrera,
t'enlluernarà.
Com el primer dia
donem-nos la mà.
aixequen el vol.
Les vinyes més altes
verdegen al sol.
Si mires enrera,
t'enlluernarà.
Com el primer dia
donem-nos la mà.
Donem-nos la mà
és l'hora de l'alba.
Donem-nos la mà
que l'ombra se'n va.
és l'hora de l'alba.
Donem-nos la mà
que l'ombra se'n va.
lunes, 19 de septiembre de 2022
Cezanne
Il n'y a pas de peinture claire ou de peinture sombre, mais simplement des relations de tons.
sábado, 11 de junio de 2022
Cites de Jung
https://www.catorze.cat/biblioteca/jung-ets-fas-2-34278/
La vida no viscuda és una malaltia de la qual podem morir.
No retinguis qui s’allunya de tu, perquè no arribarà qui desitja apropar-se.
Tot allò que ens molesta dels altres pot dur-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos.
Si ets una persona amb talent, no vol dir que ja hagis rebut alguna cosa. Vol dir que pots donar alguna cosa.
Qui mira a fora somia. Qui mira a dins, desperta.
Fins que no facis conscient el teu inconscient, dirigirà la teva vida i l’anomenaràs destí.
El que és més aterridor és acceptar-se un mateix del tot.
La sabata que queda ajustada en un home és la mateixa que estreny un altre home.
No hi ha recepta per a la vida que funcioni en tots els casos.
lunes, 31 de diciembre de 2018
sábado, 10 de noviembre de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)