Dataïsme, o la mort de l'Humanisme. El dataïsme, com a religió, «no venera ni a deus ni a l'home: adora les dades». «El big data ha d'alliberar el coneixement de l'arbitri subjectiu. Així doncs, la intuició no representa una forma superior del coneixement. Es tracta d'una cosa merament subjectiva, d'un auxili necessari que supleix la manca de dades objectives. En una situació complexa, seguint aquesta argumentació, la intuició és cega. Fins i tot la teoria cau sota sospita de ser una ideologia. Quan hi ha dades suficients, al teoria sobra. Les dades i els números no són narratius, sinó additius. El sentit, en canvi, rau en una narració. Les dades omplen el buit de sentit.» L'anomalia de les intuicions, de les emocions, del sentiments. Fins i tot a un humanista convençut com jo li cal reconèixer que, conscient o insconscientment, el dataïsme se m'ha ficat a casa. En sóc conscient. Me'l vigilo de reüll constantment...
https://es.wikipedia.org/wiki/Data%C3%ADsmo
No hay comentarios:
Publicar un comentario