Tomas Tranströmer, Tempesta

 

Tomas Transtömer (Premi Nobel 2011)

Tempesta

De sobta el caminant topa amb el vell roure: un enorme

cèrvol arrelat amb banyes de fusta dura i caduca, amples

com l'horitzó, que guarden i vigilen els murs de pedra verda de la mar.

 

Una tempesta que ve de nord. És temps de serves.

Despert en la nit, ell escolta -lluny, molt amunt per sobre el banyut arbre-

les estrelles, estampades als seus llocs.

 

Storm

Suddenly the walker comes upon the ancient oak: a huge

rooted elk whose hardwood antlers, wide

as this horizon, guard the stone-green walls of the sea.

 

A storm from the north. It is the time of rowanberries.

Awake in the night he hears – far above the horned tree –

the stars, stamping in their stalls.