Educar per al fracàs i la derrota - Passolini

No cal estar-hi completament d'acord, potser gens, però en una època, aquesta nostra d'ara, tant exagerada, narcisista i egoïsta (ho mirem com ho mirem), i amb tant poca autocrítica (en general) ni pensament crític (almenys no arriba a la massa -o arriba tardíssim i inútilment-, no fructifica), basada en postureos winners de likes massa sovint absurds o buits, època encara de massa monstruositats de tota mena, el text que proposo potser ajuda a donar quatre voltes a les coses, també a l'aspecte professional/laboral.
Com dic sempre, jo m'ho aplico del tot, que no sóc exemple de res de res.
I ja cadascú sabrà (si és que vol, que no cal) on es posiciona. Que tampoc passa res per sentir-se guanyador/a quan pertoca, però breument, sense xuclar tanta càmara, que n'hi hagi per als altres. Que amb humilitat i una certa mesura n'hi pot haver per a tothom, amb escreix.
"Creo que es necesario educar a las nuevas generaciones en el valor de la derrota.
En manejarse en ella. En la humanidad que de ella emerge.
En construir una identidad capaz de advertir una comunidad de destino, en la que se pueda fracasar y volver a empezar sin que el valor y la dignidad se vean afectados.
En no ser un trepador social, en no pasar sobre el cuerpo de los otros para llegar primero. Ante este mundo de ganadores vulgares y deshonestos, de hacedores falsos y oportunistas, de gente importante, que ocupa el poder, que escamotea el presente, ni qué decir del futuro, de todos los neuróticos del éxito, del figurar, del llegar a ser.
Ante esta antropología del ganador, de lejos prefiero al que pierde."
Pier Paolo Pasolini (no he trobat la font precisa bibliogràfica de la cita, disculpes.)