Miquel Martí i Pol, Pica d'Estats, Verdaguer

 

Miquel Martí i Pol, Pica d'Estats, Verdaguer

Amb els mots que no dic s’emplena aquest silenci ;
amb els mots que no dic i amb els que dic, tal volta.
Vosaltres els sabeu, que teniu la mirada
fulgent d’immensitats, encesa de designis.

De casa estant em sé i em sento entre vosaltres,
tenaçment arrelat al cor d’aquesta pàtria
que estimo més que mai amb profunda tendresa
i ara teniu als peus, com sempre acollidora.

Lluny de tot, prop de tot, ens agermana l’ombra
del poeta que ens féu do de tanta harmonia
i restituí el foc sagrat a les paraules.

Amb ell ens hem après i ens aprenem encara,
tossudament fidels als límits i a la parla
que ens han configurat al llarg de tantes lluites.

De casa estant escric aquests mots d’esperança.
S’escola, lent, el temps per vials de capvespre
i el pou dels anys és ple d’aigua clara de somnis.

Som el que volem ser, i cap vent no pot tòrcer
la voluntat tenaç que en nosaltres perdura,
que hem de transmetre als fills amb urc i humils alhora,
perquè en facin també, com nosaltres, bandera.

Escric de casa estant i no em dol el silenci,
car amb mots que no dic, i amb els que dic, tal volta,
s’arbra el futur de tots i el goig de construir-lo.
De cadascú depèn que sigui clar i possible.