Saul i Lagavulin

Cada vegada que el Lagavulin toca el vidre, s'esberla una escletxa mínima en el temps.

D’allà en surt música difusa, fragments de converses nocturnes i la teva veu citant Kafka com si l’absurd fos una llengua pròpia que només tu i jo sabíem parlar.

T’imagino ara, entre línies de codi i estructures digitals, ensenyant disseny web com qui escriu partitures amb HTML i silencis. I jo, amb el got a la mà, torno a aquells instants en què les paraules, el whisky i l’amistat ho omplien tot.

Brindo per tu, vell filòleg digital.