Digging - Cavant - Seamus Heaney

 D I G G I N G

Between my finger and my thumb
The squat pen rests; snug as a gun.

Under my window, a clean rasping sound
When the spade sinks into gravelly ground:
My father, digging. I look down

Till his straining rump among the flowerbeds
Bends low, comes up twenty years away
Stooping in rhythm through potato drills
Where he was digging.

The coarse boot nestled on the lug, the shaft
Against the inside knee was levered firmly.
He rooted out tall tops, buried the bright edge deep

To scatter new potatoes that we picked

Loving their cool hardness in our hands.

By God, the old man could handle a spade.
Just like his old man.

My grandfather cut more turf in a day
Than any other man on Toner’s bog.
Once I carried him milk in a bottle
Corked sloppily with paper. He straightened up 

 Nicking and slicing neatly, heaving sods
Over his shoulder, going down and down
For the good turf. Digging.
The cold smell of potato mould, the squelch and slap
Of soggy peat, the curt cuts of an edge
Through living roots awaken in my head.
But I’ve no spade to follow men like them.

Between my finger and my thumb

 The squat pen rests.

I'll dig with it.

 

CAVANT (traducció de Marcel Riera)

Enntre el meu índex i el meu polze reposa
la ploma rabassuda; ajustada com una arma.

Sota la finestra, un so net i estrident
quan la pala s’enfonsa al terra pedregós:
el meu pare cavant. Miro cap avall

fins que el seu cul tibant es vincla enmig
dels parterres, i s’alça com fa vint anys,
i s’ajup segons el ritme dels solcs de patates
que cavava.

La bota basta emmotllada al taló, el genoll
fent d’alçaprem del mànec, que es dreçava amb fermesa.
Arrencava els brots alts, enterrava ben fondo el tall brillant,
i escampava les patates noves que collíem,
embadalits de tenir-ne la fresca duresa a les mans.

Déu meu, l’avi, com feia anar la pala!
Ben bé com el seu avi.

El meu avi tallava més torba en un dia
que qualsevol altre home al pantà d’en Toner.
Una vegada li vaig dur una ampolla de llet
tapada amb paper de qualsevol manera. Es redreçà

per beure-se-la, i s’ajupí de nou,

Tallant i llescant amb nitidesa, vinga llançar terrossos
per damunt l’espatlla, més i més endins
buscant la torba bona. Cavant.

Em vénen al cap la sentor fresca de floridura de patates,
el clapoteig i les palades a la torba xopa,
les incisions netes del tall a les arrels vives.
Però no tinc cap pala per seguir homes com ells.

Entre el meu índex i el meu polze

 reposa la ploma rabassuda.

La faré servir per cavar.