PEL MIRALL A L'ENIGMA
In memoriam M. F. P.
Ens miren fixos
ulls glaçats dintre closes
cisternes d'aigua
sense cap deu, baixada
per graons de silenci.
L'esguard desvetlla
tot de sobte el gran arbre
que lentament havia
arrelat a prims somnis
d'una pau acceptada.
Del fons de l'aigua
ara creixia el nostre
dolor sense paraules.
Sol a la nit, un arbre
de despullades branques.
On reposen les orbes
aigües d'aquesta pluja
caiguda dels més foscos
gels de l'hivern, recança d'un ajut impossible.
Perquè sentíem
com va cessant la música
i els ulls parats comencen
a reflectir la imatge
de l'oblit.
B., hivern de 1964.
No hay comentarios:
Publicar un comentario